Als Països Baixos, el 60% de la població es desplaça diàriament amb bicicleta i, segons dades de l’Associació Holandesa de Ciclistes, la mitjana és d’1,3 bicicletes per persona. Aquestes dades no tenen res a veure amb una moda actual, ja que en aquest país la tradició de desplaçar-se amb bicicleta ve de fa temps.
Tant que el 1937, a Rotterdam, es va iniciar la construcció d’un túnel subterrani perquè els usuaris de bicicletes poguessin creuar de banda a banda el riu Maas, que parteix la ciutat en dos i complica els desplaçaments. No va ser fins cinc anys més tard, el 1942, quan van acabar les obres. Un túnel que, actualment, continua en ús, convertint-se així en el carril bici subterrani més antic de tot Europa.
El Maastunnel, com se l’anomena, té una longitud de gairebé un quilòmetre i mig, i el punt més baix, ja que consta de quatre nivells, se situa a 20 metres per sota del nivell del mar. A més de l’esmentat carril bici, per on passen diàriament més de 7.000 ciclistes, també hi ha un pas de vianants i un altre pas per al trànsit rodat.
En el seu moment, va ser tota una obra d’enginyeria perquè, a més de ser el primer túnel submarí dels Països Baixos, també va ser pioner en la utilització d’elements rectangulars per construir-lo en lloc dels circulars que s’empraven a l’època. La importància que va tenir i continua tenint el Maastunnel s’ha vist reflectida en diverses exposicions, però el seu reconeixement va culminar en ser declarat, el 2012, Monument Nacional.
Òbviament, amb el pas del temps, ha patit deterioraments que s’han anat arranjant. El 2017 va caldre una profunda renovació, amb la qual, entre altres coses, es va fer més accessible, es va substituir l’enllumenat i es va remodelar perquè complís amb la normativa de túnels. En aquestes obres, van voler fer una picada d’ullet al seu passat i, com a anècdota, l’asfalt és groc, el mateix color que tenia la superfície original, el 1942. Per aconseguir-ho, el Maastunnel no va estar completament reformat fins al 2021.
