Loading...

Necessites inflar les rodes de la teva bici, collar els caragols o ajustar els frens?

Amb l’objectiu d’ajudar als que us moveu amb bici, neixen els Punts Bici del RACC, d’ús lliure i gratuït i equipats amb les eines necessàries per fer petites reparacions i treballs de manteniment a la teva bicicleta.

Necessites inflar les rodes de la teva bici? Collar els caragols Ajustar els frens?

Amb l’objectiu d’ajudar als que us moveu amb bici, neixen els Punts Bici del RACC, d’ús lliure i gratuït i equipats amb les eines necessàries per fer petites reparacions i treballs de manteniment a la teva bicicleta.

Posa a punt la teva bicicleta amb aquests consells

1. Com s’ajusta la bici?

1a. Ajustar el seient.
1b. Ajustar el canvi davanter.
1c. Ajustar el canvi posterior.

2. Com s’arreglen les rodes?

2a. Reparar punxades.
2b. Reparar la cambra d’aire
2c. Desmuntar i muntar la coberta.
2d. Extreure i muntar una roda.

3. Com s’inflen les rodes?

3a. Reparar la vàlvula fina.
3b. Reparar la vàlvula ampla.

1. Com ajustem la bici?

1a. Ajustem el seient

Hem de col·locar el selló a una altura teòrica seguint aquesta regla: longitud de l’entrecuix x 0,885 = distància entre l’eix i el seient en centímetres.

Per comprovar l’altura correcta, amb l’ajuda d’una altra persona que subjecti la bici hi pujarem i, recolzant el taló en el pedal, estirarem la cama en la direcció del tub del seient. Tenim l’altura correcta quan estirem la cama completament, però sense haver de moure el maluc cap a un costat.

IMPORTANT: Quan estirem la cama és el taló que es recolza en el pedal.

Per regular-ho tot correctament, verificarem que la punta del genoll està en la línia vertical de l’eix del pedal. Per fer aquesta operació, podem lligar un pes a un fil i col·locar el fil a la punta del genoll deixant caure el pes per veure si està en línia amb l’eix del pedal. La posició aconsellada és l’horitzontal, tot i que idealment la punta ha d’estar una mica cap avall, però sense fer-te relliscar.

1b. Canvi davanter

Ajustar els límits exterior i interior del desviador perquè no se surti la cadena. Si això no ens passa i la cadena arriba bé tant al primer com a l’últim plat, podrem passar directament a la part de sincronització.

Sincronització o com podem aconseguir que el desviador guiï la cadena fins al punt exacte on es troba el plat al qual volem canviar.

Si els cables i les fundes estan en bon estat, el primer pas és alliberar el cable del cargol presoner del desviador. És aconsellable col·locar la cadena al pinyó gran.

NOTA: Cal fixar-se en quina posició està el cable abans de deixar-lo anar per tornar-lo a fixar de la mateixa manera. Hi ha desviadors en què el cable va per damunt i altres en què el cable va per sota.

Els desviadors tenen dos cargols, que porten les lletres L i H respectivament. Per ajustar el límit interior, actuarem sobre el cargol L (Low gear). Mirant per sobre la bicicleta, la part interior del desviador ha de quedar a 1 o 2 mm de la cadena. Per moure el desviador cap a l’exterior, cal girar el cargol L en sentit horari. Per moure’l cap a l’interior, cal girar-lo en sentit antihorari.

NOTA: Abans de fixar el cable, cal verificar que els comandaments del desviador del manillar estan en la posició del plat petit. Després, estirem el cable amb una mà i amb l’altra collem fort el cargol presoner que fixa el cable.

Per seguir, és aconsellable col·locar la cadena al pinyó petit perquè estigui tan alineada com sigui possible. Pugem la cadena al plat més gran utilitzant els comandaments del desviador del manillar. Per ajustar el límit exterior, actuarem sobre el caragol H (High gear). L’objectiu és que mirant per sobre la bicicleta, la part exterior del desviador quedi a 1 o 2 mm de la cadena. Per moure el desviador cap a l’exterior, haurem de girar en sentit antihorari el cargol H. Per moure’l cap a l’interior, girem el cargol H en sentit horari, amb la rosca tensora que hi ha a la sortida de la funda del cable del comandament del desviador del manillar.

Si la cadena no puja de plat adequadament, girarem lleugerament aquesta rosca tensora en sentit antihorari. Si la cadena no baixa de plat adequadament, girarem lleugerament aquesta rosca tensora en sentit horari, girant a poc a poc la rosca fins que trobem l’equilibri.

NOTA: Per poder sincronitzar adequadament la bici, és aconsellable que abans de fer el pas 3 descargolem una mica (2 o 3 voltes) la rosca tensora.

1c. Canvi posterior

Ajustar els límits exterior i interior del canvi perquè no se surti la cadena. Si això no ens passa i la cadena arriba bé tant al primer com a l’últim pinyó, podrem passar directament a la part de sincronització.
Sincronització o com podem aconseguir que el canvi guiï la cadena fins al punt exacte on es troba el pinyó al qual volem canviar.

Si els cables i les fundes estan en bon estat, el primer pas és alliberar el cable del cargol presoner del canvi. Per seguir amb el pas següent, és aconsellable col·locar la cadena al plat gran perquè estigui tan alineada com sigui possible.

NOTA: Abans de deixar anar el cable, cal comprovar la posició en què està fixat el cable per tornar-lo a fixar de la mateixa manera. Abans de fixar el cable, cal verificar que els comandaments de canvi del manillar estan en la posició del pinyó més baix.

Els canvis acostumen a tenir dos cargols, que porten les lletres L i H respectivament. Per ajustar el límit exterior, actuarem sobre el cargol H (High gear). L’objectiu és que mirant la part posterior de la bicicleta, les dues rodes del canvi quedin en línia amb el pinyó petit. Per moure el canvi cap a l’exterior, haurem de girar en sentit antihorari el cargol H. Per moure’l cap a l’interior, girem el cargol H en sentit horari.

Després d’haver fet aquesta comprovació, estirem el cable amb una mà i amb l’altra collem fort el cargol presoner que fixa el cable. Per seguir amb el pas següent, és aconsellable col·locar la cadena al plat petit perquè estigui tan alineada com sigui possible.

Pugem la cadena al pinyó més gran utilitzant els comandaments de canvi del manillar. Per ajustar el límit exterior, actuarem sobre el cargol L (Low gear). L’objectiu és que mirant la part posterior de la bicicleta, les dues rodes del canvi quedin en línia amb el pinyó gran.

Per moure el canvi cap a l’exterior, haurem de girar en sentit antihorari el cargol L. Per moure’l cap a l’interior, girem el cargol L en sentit horari. És molt important fer aquest ajustament amb la màxima precisió possible per evitar que el canvi no es desplaci excessivament cap a l’interior, ja que fregaria els radis i es podrien trencar els dos components.

NOTA: En algunes MTB d’alta gamma el canvi funciona al contrari. En aquest cas, cal fer primer l’ajustament del límit interior i després l’exterior.

L’element sobre el qual actuarem en aquest últim pas és la rosca tensora que hi ha a la sortida de la funda del cable del canvi. A la sortida de la funda del comandament de canvi del manillar trobarem una altra rosca tensora que té la mateixa funció.

Si la cadena no puja de pinyó adequadament, girarem lleugerament aquesta rosca tensora en sentit antihorari per donar més tensió al cable. Si la cadena no baixa de pinyó adequadament, girarem lleugerament aquesta rosca tensora en sentit horari per treure tensió al cable. Es tracta de girar a poc a poc la rosca fins que trobem l’equilibri.

NOTA: Per poder sincronitzar bé la bici, és aconsellable que abans de fer el pas 3 descargolem una mica (2 o 3 voltes) la rosca tensora.

1. Com ajustem la bici?

1a. Ajustem el seient

Hem de col·locar el selló a una altura teòrica seguint aquesta regla: longitud de l’entrecuix x 0,885 = distància entre l’eix i el seient en centímetres.

Per comprovar l’altura correcta, amb l’ajuda d’una altra persona que subjecti la bici hi pujarem i, recolzant el taló en el pedal, estirarem la cama en la direcció del tub del seient. Tenim l’altura correcta quan estirem la cama completament, però sense haver de moure el maluc cap a un costat.

IMPORTANT: Quan estirem la cama és el taló que es recolza en el pedal.

Per regular-ho tot correctament, verificarem que la punta del genoll està en la línia vertical de l’eix del pedal. Per fer aquesta operació, podem lligar un pes a un fil i col·locar el fil a la punta del genoll deixant caure el pes per veure si està en línia amb l’eix del pedal. La posició aconsellada és l’horitzontal, tot i que idealment la punta ha d’estar una mica cap avall, però sense fer-te relliscar.

1b. Canvi davanter

Ajustar els límits exterior i interior del desviador perquè no se surti la cadena. Si això no ens passa i la cadena arriba bé tant al primer com a l’últim plat, podrem passar directament a la part de sincronització.

Sincronització o com podem aconseguir que el desviador guiï la cadena fins al punt exacte on es troba el plat al qual volem canviar.

Si els cables i les fundes estan en bon estat, el primer pas és alliberar el cable del cargol presoner del desviador. És aconsellable col·locar la cadena al pinyó gran.

NOTA: Cal fixar-se en quina posició està el cable abans de deixar-lo anar per tornar-lo a fixar de la mateixa manera. Hi ha desviadors en què el cable va per damunt i altres en què el cable va per sota.

Els desviadors tenen dos cargols, que porten les lletres L i H respectivament. Per ajustar el límit interior, actuarem sobre el cargol L (Low gear). Mirant per sobre la bicicleta, la part interior del desviador ha de quedar a 1 o 2 mm de la cadena. Per moure el desviador cap a l’exterior, cal girar el cargol L en sentit horari. Per moure’l cap a l’interior, cal girar-lo en sentit antihorari.

NOTA: Abans de fixar el cable, cal verificar que els comandaments del desviador del manillar estan en la posició del plat petit. Després, estirem el cable amb una mà i amb l’altra collem fort el cargol presoner que fixa el cable.

Per seguir, és aconsellable col·locar la cadena al pinyó petit perquè estigui tan alineada com sigui possible. Pugem la cadena al plat més gran utilitzant els comandaments del desviador del manillar. Per ajustar el límit exterior, actuarem sobre el caragol H (High gear). L’objectiu és que mirant per sobre la bicicleta, la part exterior del desviador quedi a 1 o 2 mm de la cadena. Per moure el desviador cap a l’exterior, haurem de girar en sentit antihorari el cargol H. Per moure’l cap a l’interior, girem el cargol H en sentit horari, amb la rosca tensora que hi ha a la sortida de la funda del cable del comandament del desviador del manillar.

Si la cadena no puja de plat adequadament, girarem lleugerament aquesta rosca tensora en sentit antihorari. Si la cadena no baixa de plat adequadament, girarem lleugerament aquesta rosca tensora en sentit horari, girant a poc a poc la rosca fins que trobem l’equilibri.

NOTA: Per poder sincronitzar adequadament la bici, és aconsellable que abans de fer el pas 3 descargolem una mica (2 o 3 voltes) la rosca tensora.

1c. Canvi posterior

Ajustar els límits exterior i interior del canvi perquè no se surti la cadena. Si això no ens passa i la cadena arriba bé tant al primer com a l’últim pinyó, podrem passar directament a la part de sincronització.
Sincronització
o com podem aconseguir que el canvi guiï la cadena fins al punt exacte on es troba el pinyó al qual volem canviar.

Si els cables i les fundes estan en bon estat, el primer pas és alliberar el cable del cargol presoner del canvi. Per seguir amb el pas següent, és aconsellable col·locar la cadena al plat gran perquè estigui tan alineada com sigui possible.

NOTA: Abans de deixar anar el cable, cal comprovar la posició en què està fixat el cable per tornar-lo a fixar de la mateixa manera. Abans de fixar el cable, cal verificar que els comandaments de canvi del manillar estan en la posició del pinyó més baix.

Els canvis acostumen a tenir dos cargols, que porten les lletres L i H respectivament. Per ajustar el límit exterior, actuarem sobre el cargol H (High gear). L’objectiu és que mirant la part posterior de la bicicleta, les dues rodes del canvi quedin en línia amb el pinyó petit. Per moure el canvi cap a l’exterior, haurem de girar en sentit antihorari el cargol H. Per moure’l cap a l’interior, girem el cargol H en sentit horari.

Després d’haver fet aquesta comprovació, estirem el cable amb una mà i amb l’altra collem fort el cargol presoner que fixa el cable. Per seguir amb el pas següent, és aconsellable col·locar la cadena al plat petit perquè estigui tan alineada com sigui possible.

Pugem la cadena al pinyó més gran utilitzant els comandaments de canvi del manillar. Per ajustar el límit exterior, actuarem sobre el cargol L (Low gear). L’objectiu és que mirant la part posterior de la bicicleta, les dues rodes del canvi quedin en línia amb el pinyó gran.

Per moure el canvi cap a l’exterior, haurem de girar en sentit antihorari el cargol L. Per moure’l cap a l’interior, girem el cargol L en sentit horari. És molt important fer aquest ajustament amb la màxima precisió possible per evitar que el canvi no es desplaci excessivament cap a l’interior, ja que fregaria els radis i es podrien trencar els dos components.

NOTA: En algunes MTB d’alta gamma el canvi funciona al contrari. En aquest cas, cal fer primer l’ajustament del límit interior i després l’exterior.

L’element sobre el qual actuarem en aquest últim pas és la rosca tensora que hi ha a la sortida de la funda del cable del canvi. A la sortida de la funda del comandament de canvi del manillar trobarem una altra rosca tensora que té la mateixa funció.

Si la cadena no puja de pinyó adequadament, girarem lleugerament aquesta rosca tensora en sentit antihorari per donar més tensió al cable. Si la cadena no baixa de pinyó adequadament, girarem lleugerament aquesta rosca tensora en sentit horari per treure tensió al cable. Es tracta de girar a poc a poc la rosca fins que trobem l’equilibri.

NOTA: Per poder sincronitzar bé la bici, és aconsellable que abans de fer el pas 3 descargolem una mica (2 o 3 voltes) la rosca tensora.

2. Com s’arreglen les rodes?

2a. Reparem punxades

Extraiem la roda i comprovem tota la banda de rodolament del pneumàtic per trobar la causa de la punxada. Partint de la vàlvula, retirem qualsevol element que es vegi, com ara vidre o sorra. Encara que trobis una possible causa, convé continuar comprovant el pneumàtic fins que arribis de nou a la vàlvula. La col·locació de la coberta sobre la cambra ens ajuda a descobrir la posició de la punxada.

El proper pas és desmuntar la coberta per poder extreure la cambra d’aire punxada. És important tenir en compte la posició de la causa de la punxada a la coberta, de manera que quan traguem la cambra d’aire puguem localitzar l’orifici en aquella zona. Les causes més comunes d’una punxada acostumen a ser petits objectes clavats, com ara cargols, claus, trossos de vidre o algun filferro.

Després, repararem la cambra d’aire i muntarem la coberta a la llanta de la roda. Per acabar el procés, haurem de muntar la roda i inflar-la seguint els passos dels dos tipus de vàlvula més habituals (fina i ampla).

2b. Reparem la cambra d’aire

El primer pas és polir la superfície al voltant del forat amb paper de vidre. Aplica-hi després una mica de cola, estenent-la lleugerament amb el dit sobre un cercle de 2 cm al voltant del forat. Després d’aplicar la cola, haurem d’esperar que s’evapori l’alcohol que conté.

Encara que el temps d’assecat aconsellat és d’uns 5 minuts, la durada pot variar segons les condicions: s’asseca abans en ambients càlids o secs i més a poc a poc en ambients freds o humits. No obstant això, ens podem guiar per diversos trucs com esperar que la lluentor de la cola desaparegui o que marxi completament l’olor d’alcohol.

Inflem la cambra lleugerament (això ajudarà a ressaltar la posició del forat) i col·loquem el pegat en la seva posició. Pressionem fermament el pegat fins que tota l’àrea quedi ben enganxada a la cambra d’aire. Com més temps pressionem, millor. Si hi ha un film transparent fi sobre el pegat, es pot treure o deixar muntat.

2c. Desmuntem i muntem la coberta

Abans de res, deixem sortir tot l’aire de la cambra i retirem la rosca de retenció de la vàlvula si n’hi ha. Si fa temps que la coberta està muntada, l’estrenyerem amb els dits per desenganxar-la de les parets de la llanta, fent aquest moviment per tota la circumferència de la roda. Hi col·locarem un desmuntable amb cura de no pessigar la cambra d’aire de l’interior. Extraurem aquest punt de la coberta fent pressió i inserirem el segon desmuntable a uns 5 cm de distància.

NOTA: És aconsellable iniciar l’operació des del costat oposat de la vàlvula, on la coberta té menys tensió i és més fàcil d’extreure. Mantenint un dels desmuntables fix, estirem l’altre recorrent tot el perímetre de la roda fins que puguem treure un costat sencer de la coberta.

Abans de començar a muntar la coberta, és important mirar les fletxes direccionals que té impreses a les parets laterals, que indiquen el sentit del gir de la roda. És aconsellable col·locar la marca de la coberta on hi ha l’orifici de la vàlvula per facilitar la localització de la punxada en el futur. Si no té cap marca, utilitza la informació de pressió d’inflament o de rotació. Fiquem un costat de la coberta a la secció de la llanta. Introduïm la vàlvula dins l’orifici de la llanta i anem col·locant tota la cambra d’aire entre la coberta i la llanta. És aconsellable inflar lleugerament la cambra d’aire perquè agafi la seva forma i ens faciliti la instal·lació. Col·locant la roda davant nostre, es comença a tancar la coberta per la zona de la vàlvula.

NOTA: Un truc important per no pessigar la cambra a la zona de la vàlvula (problema habitual), és empènyer la vàlvula cap amunt a l’hora de començar a tancar la coberta. Continuarem tancant-la simultàniament pels dos costats i acabarem de tancar-la amb les mans, sense utilitzar els desmuntables.

És recomanable desinflar la cambra d’aire per facilitar el tancament de la coberta. Això farà que, a poc a poc, ens sigui més fàcil tancar-la del tot.

2d. Extraiem i muntem una roda

Col·loquem la cadena al plat i pinyó petit per facilitar-ne l’extracció. Hem d’obrir els frens per poder extreure la roda: hem d’estirar el cable i empènyer un dels braços del fre (V-brake o Cantilever). En el cas de les bicicletes de carretera, no cal deixar anar el cable. Tindrem un sistema d’obertura del fre que pot estar col·locat a la maneta (cas Campagnolo) o en forma de lleva a les pinces de fre (cas Shimano/Sram).

NOTA: Si tenim frens de disc, no cal fer aquest pas.

Ara hem de deixar anar el sistema de fixació de la roda, que pot ser un sistema tradicional de rosques o un sistema de tancament ràpid. En el cas d’un sistema tradicional, n’hi ha prou amb utilitzar una clau fixa de 15 per girar les rosques. En el cas del sistema de tancament ràpid, no cal fer servir cap tipus d’eines. N’hi ha prou amb aquests dos passos: obrim la lleva girant-la cap enfora i girem la lleva en sentit antihorari per obrir el sistema.

Per treure la roda, només hem d’estirar el canvi posterior cap enrere i estirar el quadre cap amunt perquè la roda es quedi a terra.

Col·locar els comandaments del canvi en la posició del pinyó petit per facilitar-ne la inserció. El primer pas és estirar el canvi posterior cap enrere i col·locar la cadena damunt del pinyó petit.

Abaixem el quadre de la bicicleta i situem la roda a les punteres del quadre. El mateix pes de la bicicleta ens ajudarà a col·locar la roda en la posició correcta. Convé comprovar que la roda està alineada al centre del quadre. Els quadres actuals tenen una sola posició per a la roda i, per tant, el quadre mateix guiarà la roda fins a la seva posició correcta.

NOTA: No s’han d’utilitzar els frens per alinear la roda.

Cal collar el sistema de fixació de la roda. Pot ser un sistema tradicional de rosques o un sistema de tancament ràpid. En el cas d’un sistema tradicional, n’hi ha prou amb utilitzar una clau fixa de 15 per girar les rosques. Si el sistema és de tancament ràpid, no cal fer servir cap tipus d’eines. N’hi ha prou amb girar la lleva en sentit horari per collar el sistema i tancar la lleva girant-la cap endins.

Finalment, tancarem els frens per poder extreure la roda, estirant el cable i empenyent un dels braços del fre (V-brake o Cantilever). En el cas de les bicicletes de carretera, no és necessari. Tindrem un sistema d’obertura i tancament del fre que acostuma a estar col·locat a la maneta (cas Campagnolo) o en forma de lleva a les pinces de fre (cas Shimano/Sram).

NOTA: Si tenim frens de disc, no cal fer aquest pas.

2. Com s’arreglen les rodes?

2a. Reparem punxades

Extraiem la roda i comprovem tota la banda de rodolament del pneumàtic per trobar la causa de la punxada. Partint de la vàlvula, retirem qualsevol element que es vegi, com ara vidre o sorra. Encara que trobis una possible causa, convé continuar comprovant el pneumàtic fins que arribis de nou a la vàlvula. La col·locació de la coberta sobre la cambra ens ajuda a descobrir la posició de la punxada.

El proper pas és desmuntar la coberta per poder extreure la cambra d’aire punxada. És important tenir en compte la posició de la causa de la punxada a la coberta, de manera que quan traguem la cambra d’aire puguem localitzar l’orifici en aquella zona. Les causes més comunes d’una punxada acostumen a ser petits objectes clavats, com ara cargols, claus, trossos de vidre o algun filferro.

Després, repararem la cambra d’aire i muntarem la coberta a la llanta de la roda. Per acabar el procés, haurem de muntar la roda i inflar-la seguint els passos dels dos tipus de vàlvula més habituals (fina i ampla).

2b. Reparem la cambra d’aire

El primer pas és polir la superfície al voltant del forat amb paper de vidre. Aplica-hi després una mica de cola, estenent-la lleugerament amb el dit sobre un cercle de 2 cm al voltant del forat. Després d’aplicar la cola, haurem d’esperar que s’evapori l’alcohol que conté.

Encara que el temps d’assecat aconsellat és d’uns 5 minuts, la durada pot variar segons les condicions: s’asseca abans en ambients càlids o secs i més a poc a poc en ambients freds o humits. No obstant això, ens podem guiar per diversos trucs com esperar que la lluentor de la cola desaparegui o que marxi completament l’olor d’alcohol.

Inflem la cambra lleugerament (això ajudarà a ressaltar la posició del forat) i col·loquem el pegat en la seva posició. Pressionem fermament el pegat fins que tota l’àrea quedi ben enganxada a la cambra d’aire. Com més temps pressionem, millor. Si hi ha un film transparent fi sobre el pegat, es pot treure o deixar muntat.

2c. Desmuntem i muntem la coberta

Abans de res, deixem sortir tot l’aire de la cambra i retirem la rosca de retenció de la vàlvula si n’hi ha. Si fa temps que la coberta està muntada, l’estrenyerem amb els dits per desenganxar-la de les parets de la llanta, fent aquest moviment per tota la circumferència de la roda. Hi col·locarem un desmuntable amb cura de no pessigar la cambra d’aire de l’interior. Extraurem aquest punt de la coberta fent pressió i inserirem el segon desmuntable a uns 5 cm de distància.

NOTA: És aconsellable iniciar l’operació des del costat oposat de la vàlvula, on la coberta té menys tensió i és més fàcil d’extreure. Mantenint un dels desmuntables fix, estirem l’altre recorrent tot el perímetre de la roda fins que puguem treure un costat sencer de la coberta.

Abans de començar a muntar la coberta, és important mirar les fletxes direccionals que té impreses a les parets laterals, que indiquen el sentit del gir de la roda. És aconsellable col·locar la marca de la coberta on hi ha l’orifici de la vàlvula per facilitar la localització de la punxada en el futur. Si no té cap marca, utilitza la informació de pressió d’inflament o de rotació. Fiquem un costat de la coberta a la secció de la llanta. Introduïm la vàlvula dins l’orifici de la llanta i anem col·locant tota la cambra d’aire entre la coberta i la llanta. És aconsellable inflar lleugerament la cambra d’aire perquè agafi la seva forma i ens faciliti la instal·lació. Col·locant la roda davant nostre, es comença a tancar la coberta per la zona de la vàlvula.

NOTA: Un truc important per no pessigar la cambra a la zona de la vàlvula (problema habitual), és empènyer la vàlvula cap amunt a l’hora de començar a tancar la coberta. Continuarem tancant-la simultàniament pels dos costats i acabarem de tancar-la amb les mans, sense utilitzar els desmuntables.

És recomanable desinflar la cambra d’aire per facilitar el tancament de la coberta. Això farà que, a poc a poc, ens sigui més fàcil tancar-la del tot.

2d. Extraiem i muntem una roda

Col·loquem la cadena al plat i pinyó petit per facilitar-ne l’extracció. Hem d’obrir els frens per poder extreure la roda: hem d’estirar el cable i empènyer un dels braços del fre (V-brake o Cantilever). En el cas de les bicicletes de carretera, no cal deixar anar el cable. Tindrem un sistema d’obertura del fre que pot estar col·locat a la maneta (cas Campagnolo) o en forma de lleva a les pinces de fre (cas Shimano/Sram).

NOTA: Si tenim frens de disc, no cal fer aquest pas.

Ara hem de deixar anar el sistema de fixació de la roda, que pot ser un sistema tradicional de rosques o un sistema de tancament ràpid. En el cas d’un sistema tradicional, n’hi ha prou amb utilitzar una clau fixa de 15 per girar les rosques. En el cas del sistema de tancament ràpid, no cal fer servir cap tipus d’eines. N’hi ha prou amb aquests dos passos: obrim la lleva girant-la cap enfora i girem la lleva en sentit antihorari per obrir el sistema.

Per treure la roda, només hem d’estirar el canvi posterior cap enrere i estirar el quadre cap amunt perquè la roda es quedi a terra.

Col·locar els comandaments del canvi en la posició del pinyó petit per facilitar-ne la inserció. El primer pas és estirar el canvi posterior cap enrere i col·locar la cadena damunt del pinyó petit.

Abaixem el quadre de la bicicleta i situem la roda a les punteres del quadre. El mateix pes de la bicicleta ens ajudarà a col·locar la roda en la posició correcta. Convé comprovar que la roda està alineada al centre del quadre. Els quadres actuals tenen una sola posició per a la roda i, per tant, el quadre mateix guiarà la roda fins a la seva posició correcta.

NOTA: No s’han d’utilitzar els frens per alinear la roda.

Cal collar el sistema de fixació de la roda. Pot ser un sistema tradicional de rosques o un sistema de tancament ràpid. En el cas d’un sistema tradicional, n’hi ha prou amb utilitzar una clau fixa de 15 per girar les rosques. Si el sistema és de tancament ràpid, no cal fer servir cap tipus d’eines. N’hi ha prou amb girar la lleva en sentit horari per collar el sistema i tancar la lleva girant-la cap endins.

Finalment, tancarem els frens per poder extreure la roda, estirant el cable i empenyent un dels braços del fre (V-brake o Cantilever). En el cas de les bicicletes de carretera, no és necessari. Tindrem un sistema d’obertura i tancament del fre que acostuma a estar col·locat a la maneta (cas Campagnolo) o en forma de lleva a les pinces de fre (cas Shimano/Sram).

NOTA: Si tenim frens de disc, no cal fer aquest pas.

3. Com inflem les rodes?

3a. Vàlvula fina

Per saber la pressió d’inflament que ha de tenir la coberta, podem mirar en un dels laterals, on normalment ve indicada la pressió màxima. Hem de treure el tap i la punta de la vàlvula descargolant-la.

Si fa molt de temps que no inflem la roda, convé pressionar la punta de la vàlvula cap avall. D’aquesta manera, s’obre el conducte de l’aire i ara sí que podrem inflar la roda. Cal introduir el broquet de l’inflador en la vàlvula utilitzant l’orifici adequat per a cada vàlvula i estirar la lleva cap amunt.

Tot seguit, inflarem la roda fins que aconseguim la pressió desitjada fent servir el manòmetre de l’inflador. Abaixarem la lleva del broquet i traurem el broquet de la vàlvula. Finalment, tancarem la vàlvula enroscant la punta i tornarem a posar-hi el tap.

3b. Vàlvula ampla

Per saber la pressió d’inflament que ha de tenir la coberta, podem mirar en un dels laterals, on normalment ve indicada la pressió màxima a la qual podem inflar la roda.

Si fa molt de temps que no inflem la roda, convé pressionar la punta situada dins la vàlvula utilitzant qualsevol objecte punxant que tinguem a mà. D’aquesta manera, s’obre el conducte de l’aire i ara sí que podrem inflar la roda.

Cal descargolar el tap i introduir el broquet de l’inflador en la vàlvula utilitzant l’orifici adequat per a cada vàlvula i estirar la lleva cap amunt. A continuació, inflarem la roda fins que assolim la pressió desitjada fent servir el manòmetre de l’inflador.

Abaixarem la lleva del broquet i traurem el broquet de la vàlvula. I, finalment, tornarem a posar-hi el tap.

3. Com inflem les rodes?

3a. Vàlvula fina

Per saber la pressió d’inflament que ha de tenir la coberta, podem mirar en un dels laterals, on normalment ve indicada la pressió màxima. Hem de treure el tap i la punta de la vàlvula descargolant-la.

Si fa molt de temps que no inflem la roda, convé pressionar la punta de la vàlvula cap avall. D’aquesta manera, s’obre el conducte de l’aire i ara sí que podrem inflar la roda. Cal introduir el broquet de l’inflador en la vàlvula utilitzant l’orifici adequat per a cada vàlvula i estirar la lleva cap amunt.

Tot seguit, inflarem la roda fins que aconseguim la pressió desitjada fent servir el manòmetre de l’inflador. Abaixarem la lleva del broquet i traurem el broquet de la vàlvula. Finalment, tancarem la vàlvula enroscant la punta i tornarem a posar-hi el tap.

3b. Vàlvula ampla

Per saber la pressió d’inflament que ha de tenir la coberta, podem mirar en un dels laterals, on normalment ve indicada la pressió màxima a la qual podem inflar la roda.

Si fa molt de temps que no inflem la roda, convé pressionar la punta situada dins la vàlvula utilitzant qualsevol objecte punxant que tinguem a mà. D’aquesta manera, s’obre el conducte de l’aire i ara sí que podrem inflar la roda.

Cal descargolar el tap i introduir el broquet de l’inflador en la vàlvula utilitzant l’orifici adequat per a cada vàlvula i estirar la lleva cap amunt. A continuació, inflarem la roda fins que assolim la pressió desitjada fent servir el manòmetre de l’inflador.

Abaixarem la lleva del broquet i traurem el broquet de la vàlvula. I, finalment, tornarem a posar-hi el tap.