El boom que ha tingut el ciclisme després de la pandèmia ha estat comparable al que va tenir l’aparició de la bicicleta de muntanya a finals dels 80 i principis dels 90. Com que és un esport individual, que es pot practicar en grup, el ciclisme és ideal per mantenir-se en forma per la seva àmplia varietat de possibilitats. El RACC sempre s’ha posicionat a favor de l’ús urbà de la bicicleta, però en aquest cas parlarem d’un ús més esportiu. Què cal saber abans de començar?

Tria la modalitat

El ciclisme és un esport que ens permet escollir la tipologia que volem fer. Si parlem de pedalar només en distàncies llargues –deixant de banda el bike-trial, BMX, etc.–, hi ha dues grans variants: la muntanya i la carretera. Evidentment, podem compaginar tantes modalitats com vulguem, però per a cada una cal una bicicleta específica i, probablement, un entrenament adequat.

Depenent de la zona on residim habitualment, podrem escollir una modalitat o altra, sent les zones més urbanes les ideals per fer carretera i les més rurals per a la muntanya, sense haver de desplaçar-nos massa i rendibilitzar millor el nostre temps. Hem de tenir en compte que la carretera comporta més perill per la proximitat amb altres vehicles, mentre que a la muntanya, el problema del trànsit no existeix a la mateixa escala, fins i tot arriba a desaparèixer.

Compra la bicicleta i l’equipament

Per iniciar-se al ciclisme no cal perdre el cap amb el darrer model de bicicleta. Al mercat trobem models entre els 100 i els 15.000 €, però per començar no necessitarem l’última tecnologia. Cal tenir en compte que, si no dominem bé la bicicleta o no hi estem acostumats, l’ideal és començar amb una que no ens sàpiga greu ratllar-la o trencar-la. Al mercat hi ha models d’alumini que ronden els 500 €, amb n’hi ha prou per aprendre a fer-les anar. Un model de segona mà tampoc no és una opció menyspreable.

L’equipament vindrà marcat per la modalitat, però mai no han de faltar guants, mallot, culot, sabatilles i casc. Hi ha infinitat de marques i models, per la qual cosa hem de triar el que més s’adeqüi al nostre nivell, procurant que sigui pràctic.

Planifica l’entrenament

Creure’ns Induráin o Contador així que pugem en una bicicleta ens ha passat a tots en algun moment. Res millor que una bona pujada perquè altres ciclistes ens deixin en evidència i ens posin al nostre lloc. L’entrenament és primordial en un esport de fons com el ciclisme, però no s’aconsegueix en dos dies.

Per començar, sempre és recomanable passar un test d’esforç per saber quin és el nostre nivell físic. Conèixer els límits és primordial per evitar possibles problemes de salut i lesions. L’ús de pulsòmetres i altres artefactes de mesura cardiovascular ens ajudarà a saber en temps real el nostre nivell d’esforç, per no sobrepassar els nostres límits sense necessitat. Els actuals GPS engloben gran quantitat de dades sobre la ruta, a més de les pulsacions, per la qual cosa són molt útils per a les nostres sortides. Aplicacions com Strava, Endomondo, Komoot, Relive, etc., us ajudaran a controlar la vostra evolució.

Cerca companyia

Les dues rodes poden ser un esport solitari, però no és obligatori. Rodar en grup pot ser molt divertit, planificant sortides i trajectes llargs, descobrint llocs i posant en comú coneixements de rutes. També és més segur rodar acompanyat, ja que en cas de contratemps, et faran companyia mentre esperes l’assistència RACC.

Progressa amb calma

El ciclisme no és un esport de progrés ràpid i requereix un període d’adaptació per progressar com cal. En aquest aspecte, un entrenador que ens planifiqui segons el nostre nivell serà l’ideal, però en la seva absència podrem començar amb passejades entre 30 i 60 minuts per recorreguts plans que no ens presentin cap dificultat. De tres a cinc dies per setmana és una bona mitjana per progressar, pujant la intensitat i el temps dels recorreguts progressivament, cosa que ens permetrà anar superant-nos a poc a poc.

Els inicis sempre són molt desagraïts, però amb temps i rodatge gaudirem de la bicicleta a cada quilòmetre.

Coneix la normativa

Hi ha una normativa de circulació per als ciclistes que la DGT resumeix en 20 punts, dels quals destaquem els vuit més importants:

1. Ús del casc

El casc no és obligatori a la ciutat, encara que sí que és recomanable. Només els menors de 16 anys estan obligats a fer-lo servir. En el cas de la circulació per carretera, és completament obligatori per a tots els ciclistes, únicament amb tres excepcions: en pujades perllongades, per raons mèdiques o per calor extrema.

2. Res d’alcohol, mòbil o auriculars

La taxa màxima d’alcoholèmia per als conductors en general (0,5 g/l d’alcohol en sang o d’alcohol en aire espirat superior a 0,25 mil·ligrams per litre) és exactament la mateixa per als ciclistes. L’ús del telèfon mòbil o d’auriculars és sancionable, i perillós.

3. Passatgers

Només es pot portar un passatger de fins a set anys, en un seient homologat per a fer-ho.

4. Enllumenat

Circulant de nit, per passos inferiors o per túnels, els ciclistes han de fer-se visibles amb llums al davant i al darrere per veure-hi i ser vistos.

5. Senyals

Els senyals viaris, independentment de quina mena siguin (semàfors, senyals verticals, a la via, etc.), s’han de respectar igual que la resta de vehicles de motor.

6. Senyalització de maniobres

És obligatori senyalitzar altres maniobres, com ara girs, canvis de sentit o de carril. Els senyals s’han de fer amb el braç dret, estenent-ho horitzontalment a l’alçada de l’espatlla i amb l’esquerre, doblegant-ho en angle.

Tot i no ser obligatori, cal advertir les frenades brusques, movent el braç de dalt a baix, amb moviments curts i ràpids.

7. Circulació

A la carretera, s’ha d’utilitzar el voral de la dreta per circular, si n’hi ha, però es pot abandonar en descensos prolongats en condicions segures. Està permès circular en files de dos en dos, acostant-se tant com sigui possible a la dreta de la via. En trams sense visibilitat i aglomeracions no es podrà circular en paral·lel i cal fer-ho en fila.

A la ciutat, circulant en grup es podrà fer en columna, en un màxim de dos. Està prohibit circular per voreres i zones de vianants, llevat que hi hagi carril bici. Per la calçada s’ha de circular tan a prop com sigui possible a la dreta de la via, deixant una separació de seguretat amb voreres i amb vehicles estacionats.

8. Prioritat

Els ciclistes tenen prioritat de pas respecte a vehicles de motor circulant per un carril bici, per un pas per a ciclistes o per voral senyalitzat. A la resta de situacions, s’han de respectar les prioritats d’altres usuaris com estableixen les normes i els senyals.

Anar amb bicicleta té els seus riscos. Ets més vulnerable davant de qualsevol incident, ja que estàs molt exposat, i qualsevol col·lisió o caiguda et pot provocar lesions que requereixin atenció urgent. Contracta l’assegurança RACC Bici.