El gravel és un fenomen relativament recent al món del ciclisme. Derivat del seu cosí ciclocròs, amb unes bicicletes amb geometria diferent, aquestes ens permeten circular tant per muntanya com per carretera, essent les reines de les pistes.
Les gravel són al ciclisme el que els SUV al món de l’automòbil. Híbrids que es desenvolupen bé dins i fora de la carretera, però que no se’ls pot portar a extrems sense unes bones mans expertes i un equipament adequat. Són bicis per recórrer llargues rutes en diferents terrenys, com, per exemple, les millors rutes cicloturistes que ja us hem explicat al bloc del RACC, a les quals us recomanem que aneu sempre protegits amb les assistències RACC-Bici. Són una bona opció per a qui no vulgui tenir una bicicleta per a cada sortida i ens estalviaran una bona quantitat d’espai.
Però hi ha avantatges i inconvenients en aquest àmbit. Una gravel sol portar desenvolupaments entre les MTB i les Road, sent més properes a les d’aquestes últimes, cosa que ens permetrà rodar amb més fluïdesa i rapidesa per pistes que amb una MTB, però ens veurem perjudicats a l’hora de fer-ho per senders o pistes més trencades, si no som experts. L’absència de suspensió –malgrat que ja hi ha models al mercat amb suspensió davantera i del darrere– ens fatigarà més en recorreguts de muntanya, ja que absorbirem els impactes amb els braços. A la carretera, la posició serà més còmoda que en una d’específica, però ens llastarà en aerodinàmica i en rodatge, pels pneumàtics mixtos més amples.
La gran quantitat de vendes d’aquestes bicicletes en els darrers anys ha portat a l’estrena del campionat del món UCI de la modalitat i a la segmentació del mercat segons l’ús que se li vulgui donar. Com passa amb les MTB o les de carretera, les gravel no tenen la mateixa geometria si són per a competició o per a viatges llargs o bikepacking.
Quadre: Inicialment construïdes amb alumini i acer, la seva evolució en els darrers anys ha imposat el carboni en la producció. La diferència de pes entre un de carboni, que ronden els 8-9 kg, i els d’alumini, entre 10-14 segons la talla, pot no ser del tot significativa, segons l’ús a què vagi destinat. Si el que es vol és viatjar o passejar, sempre és més recomanable l’alumini, per la duresa i la durada, a més del baix preu.
Pel que fa a la comoditat, l’angle de direcció canviarà per a una gravel aero o ràpida i una per a bikepacking, en el qual el pedaler serà més baix per afavorir-ne la manejabilitat. La geometria d’aquestes darreres s’assembla més a les bicicletes de muntanya, afavorint així la comoditat amb unes cotes menys radicals, mentre que les mesures d’un aero s’assemblen més a les de ciclocròs.
Pneumàtics i rodes: En aquest cas caldrà triar entre diàmetre, amplada i dibuix. Les mesures entre els diàmetres varien entre els 700c –les mateixes que les de carretera– i els 650b (el 27’5” de les MTB). Què hem de triar? Novament, ens trobem amb la mateixa disjuntiva que en el cas del quadre. Els 700 són més recomanables per a recorreguts poc tècnics i amb ferm en bon estat, mentre que el 650 és més recomanable per a senders, rutes trencades i tècniques.
Pel que fa a l’amplada, ens mourem entre els 30 i els 50 mm, oferint més comoditat i tracció aquests últims en terrenys complicats, però ens poden perjudicar a l’hora de sortir a la carretera. El dibuix de la banda de rodament també s’ha de tenir en compte, ja que pot ser de tacs o amb menys dibuix.
Transmissió: Aquest és un punt clau a l’hora de triar. La tendència d’un sol plat a les MTB també s’ha estès a les gravels, però depenent de l’ús que en fem ens interessarà un sistema o un altre. En mode bikepacking serà més adequat el doble plat, mentre que per a cursa o més rendiment, un monoplat ens simplificarà mecànicament tot el procés.
Frens: Com en totes les modalitats, hi ha els de sabata i els de disc, malgrat que majoritàriament s’estan imposant aquests últims. La tria dependrà també del gust de cadascú. En el segon cas, de frens de disc n’hi ha d’hidràulics i de mecànics. Els primers, amb oli al circuit, són més laboriosos i cars de mantenir, mentre que els mecànics s’han d’ajustar més sovint.
Capacitat de càrrega: Si es volen fer viatges llargs, cal assegurar-se que la bici escollida porti suports per a l’equipatge. Hi ha multitud de bosses i estils: per a manillar, de quadre, de seient, etc. L’oferta al mercat és inacabable i serà una elecció de l’usuari, segons la seva necessitat.
