La bicicleta s’està convertint cada cop més en una alternativa real per a la mobilitat a les ciutats. A Barcelona, la seva integració és una realitat que va guanyant terreny dia a dia. Cada cop són més les persones que trien aquest mitjà de transport sostenible i saludable per als seus desplaçaments. Parlem amb Francesc Mauri, Clara Blanchar, Esther Vera, Òscar Andreu, Enric Jover i Iva Anguera, que ens expliquen per què han triat la bicicleta per moure’s. Destaquen, també, les millores que creuen que són necessàries per a una mobilitat més fluida a la ciutat i aconsellen aquells que encara no han fet el salt que pedalin.

Francesc Mauri. Geògraf i presentador del temps de TV3

Vaig ser usuari de la bicicleta de manera activa del 2017 al 2022. Ara estic lesionat i he hagut de parar. Soc poc esportista i, per tant, utilitzo la bicicleta elèctrica, però també per comoditat, perquè no sues, tu et modules l’esforç. M’omplia més que el patinet, que el trobo més insegur. Anava de Terrassa a Sant Joan Despí. M’anava molt bé per evitar l’hora punta i, a més, era una excursió maca per fer de bon matí. Comences a treballar diferent.

Per millorar la mobilitat, crec que en l’aspecte mental tothom ha de fer un canvi, jo inclòs. Hem viscut i vivim una època en què el cotxe és una prioritat. S’utilitza per a tot.

Posar més espai al cotxe és reduir la qualitat de vida, entenent qualitat de vida com menys soroll, més exercici i tranquil·litat. Crec que una ciutat primer ha de ser dels habitants que hi viuen, ja que hi tenen tot el dret. Quan poses la bicicleta a l’abast del ciutadà, ampliant carrils, facilitant-ne la mobilitat, es multipliquen els usuaris per tot arreu. Perquè anar amb bicicleta acaba sent mentalment alliberador, divertit i saludable. Així doncs, per coherència em sembla més pràctica la bicicleta en molts àmbits.

Un consell general és que cal tenir més respecte cap al vianant, que ho som tots. A la resta d’usuaris, respecte absolut pel ciclista. Em continuo fent creus de com els cotxes avancen els ciclistes, és aterridor. Cal un canvi mental generacional de totes passades.

Clara Blanchar. Periodista d’El País.

Vaig amb bicicleta des de fa vint anys, quan la redacció del diari El País es va traslladar al centre des de la Zona Franca, on anava amb moto. El motiu és una suma d’arguments: per al 80% dels meus desplaçaments (visc a la zona de l’hospital de Sant Pau) és el mitjà més ràpid, és una manera de fer exercici sense haver de buscar temps i posar-me un xandall, i, per a mi, també és anar diverses vegades al dia de vacances, pel bon rollo (demostrat científicament) que dona pedalar. Ara, amb l’emergència climàtica al damunt, també hi sumo raons mediambientals, però és de justícia admetre que inicialment no tenien gaire pes en la meva decisió.

A Barcelona, per millorar la mobilitat en general i la qualitat de l’aire, cal treure cotxes (no dic tots, eh!), un vehicle la infraestructura del qual està sobredimensionada per la quota modal que representa. La reducció de la mobilitat privada de motor permet donar més espai als vianants, millorar l’eficiència del transport públic i també donar fluïdesa al trànsit, si això fos imprescindible. No soc ningú per donar consells, però animaria tothom a provar la bicicleta. Potser no els és útil per a tots els desplaçaments, però que ho provin. També es pot fer intermobilitat amb transport públic. És com la pastilla de Matrix, una vegada la tastes, no hi ha marxa enrere!

Òscar Andreu. Comunicador, humorista, guionista i escriptor.

Soc usuari de la bicicleta, perquè em permet sortir de casa quan vull i no depenc de la impuntualitat, de les freqüències irregulars i de l’experiència més que
millorable de viatjar amb bus. Malgrat tot, agafo el bus sovint. I el taxi. I el metro. I vaig força a peu.

M’agradaria tenir a l’abast una xarxa de transport públic de qualitat: de país del primer món i no de ciutat espanyola de províncies. Ara, circular per Barcelona amb bicicleta no és segur. No hi ha tradició, ni costum, els carrils són deficitaris i insuficients i sospito que no deu ser gaire saludable respirar el fum dels cotxes, el dels creuers, el de les motos, el dels busos, etc. No em veig amb cor de donar cap consell als usuaris que comparteixen espai amb les bicicletes, però que no són usuaris de la bicicleta. Potser una mica d’empatia. Però prou feina tenen amb conduir per Barcelona i sortir-se’n!

Enric Jover. Director general de McCann

Hace doce años que me hice usuario de la bicicleta. Lo hice porque los trayectos en coche por Barcelona me generaban mucho estrés: colas continuas, discusiones con otros conductores, sensación de que la ciudad estaba siempre colapsada, etc. La bicicleta también me aporta la posibilidad de hacer una actividad física moderada durante los días de cada día mientras hago “commuting” a reuniones de clientes o voy y vuelvo de casa. He convertido los trayectos en algo divertido y motivador, en los que cambio habitualmente de ruta y descubro calles o zonas nuevas que no conocía.

Barcelona, actualmente, es una ciudad maravillosa para vivirla en bicicleta, ya que la movilidad en este transporte ha mejorado mucho en los últimos años. Se ha implementado una gran cantidad de carriles bici segregados, un aspecto primordial para poder viajar con seguridad. Actualmente, la mayor complicación es que los carriles bici se comparten con usuarios de patinetes eléctricos, que no son los más cuidadosos en la seguridad vial ni con el respeto a las normas de tráfico.

La convivencia viaria siempre es difícil, los coches y las motos en Barcelona están poco acostumbrados a convivir con la bicicleta, porque no existía esta tradición. Hay que seguir vigilando en los giros de los coches en L’Eixample o con algunas motos que invaden el carril bici de vez en cuando, pero sobre todo con el incivismo de los conductores de patinetes eléctricos.

Iva Anguera. Periodista d’El Independiente.

Vaig començar a fer servir la bicicleta per a trajectes urbans de manera esporàdica i, a partir del 2016, vaig canviar la moto per una bicicleta elèctrica. Amb la bicicleta vaig més relaxada que amb cotxe o moto i em serveix per fer una mica d’exercici. I no contamina. És evident que Barcelona ha millorat molt pel que fa a carrils bici, però n’hi ha de molt mal dissenyats. Per exemple, el nou carril de Via Augusta, que comparteix espai amb les parades de bus, implica un risc tant per als ciclistes com per als usuaris del bus. Més que un consell, és un prec: allà on el carril bici comparteix espai amb passos de vianants, demanaria als vianants que no es col·loquin sistemàticament davant de les bicicletes al carril reservat per a aquestes. I als corredors cal recordar-los que el carril bici no és un carril per fer footing.

Lara Bonilla Duran per Revista RACC.