Per la seva lleugeresa, mal·leabilitat i fermesa, la fibra de carboni s’ha imposat com a material de construcció de les bicicletes modernes. El seu bon rendiment en competició es va traslladar fa alguns anys als cicles de gamma alta i, posteriorment, es va estendre a bona part dels catàlegs de les principals marques. És per això que avui podem trobar carboni en les bicicletes de gairebé totes les gammes.

Del ferro al carboni, passant per l’alumini, els ciclistes hem anat agafant diferents vicis a l’hora de reparar i ajustar les muntures. Avui dia collar un cargol com un boig, com fèiem amb les antigues bicicletes de ferro, no té cap sentit i, a més, correm el risc de rebentar el material. Amb el carboni, els ajustaments han de ser totalment precisos, atenent les instruccions dels fabricants.

L’ús del carboni s’ha estès tant en el ciclisme de carretera com en el de muntanya, malgrat que fora de l’asfalt aquest material pot tenir una durada menys longeva a causa dels cops, sobretot pel que fa a les llandes. En el cas de l’asfalt, la durada pot ser eterna, tret que la seva utilització sigui molt intensiva, com hem vist en les curses que es disputen per carrers empedrats, com les del Tour de Flandes o les de la París-Roubaix, on sovint veiem trencaments d’aquest material.

El carboni

La fibra de carboni és una composició d’àtoms units entre si per formar cristalls, la qual cosa ens proporciona un material molt lleuger i poc voluminós, ideal per a moltes aplicacions. És aproximadament cinc vegades més resistent que l’acer, però és un material poc ecològic a l’hora de fabricar-lo i reciclar-lo. La major part d’aquest material prové de fabricants establerts al continent asiàtic, com Mitsubishi Rayon, Toray i Toho Tenax, corporacions que fabriquen al voltant de dos terços del total, mentre que la resta són fabricants principalment nord-americans.

N’hi ha de diferents tipus i qualitats, segons el rendiment, per la qual cosa l’ús de productes low cost fabricats amb aquest material és poc recomanable, sobretot en l’àmbit del ciclisme, on l’evident diferència de preu ens pot provocar algun maldecap. Això no vol dir que tots els productes low cost siguin deficients, però, en general, la qualitat dista bastant dels estàndards de les primeres marques.

Els errors més comuns

Parell de collament

El Sant Greal del carboni són els parells de collament. Quan comprem una bicicleta de carboni, el pas següent hauria de ser disposar d’una clau dinamomètrica adequada. Cal seguir sempre els parells proporcionats pel fabricant, que la majoria de vegades estan indicats a la peça concreta o al manual. Si ens passem de parell, podem provocar el trencament de la peça i la seva inutilització.

Desmuntatge i subjecció

Desmuntar una bicicleta és un altre dels moments crítics pel que fa a aquest material, perquè deixar un quadre sense rodes pot provocar la flexió de les zones dels eixos. És per això que recomanem deixar muntat l’eix després de desmuntar les rodes.

En el cas de les rodes, la correcta tensió dels radis i la pressió dels pneumàtics són fonamentals perquè ens durin. I també hem de mirar de colpejar-les el mínim possible, tot i que de vegades no ho podrem arribar a controlar del tot per la irregularitat dels terrenys.

A l’hora de muntar una bicicleta de carboni en un cavallet de taller o en un portabicicletes de cotxe, l’hem de subjectar, sempre que sigui possible, per la tija del seient. Aquesta és, per regla general, la peça més dura de la bicicleta i la que admet més pressió. Penjar-la del quadre pot fer que aquest rebenti si ens passem de pressió.

Neteja

Es recomana rentar els quadres de carboni amb aigua, sabó i un drap. Igual que amb els d’alumini, no és aconsellable rentar-los amb mànegues a pressió, ja que podrien fer-los malbé. En el cas d’haver-ho de fer, la pressió hauria de ser la mínima possible, a més d’evitar que quedin restes d’aigua dins del quadre i en els petits racons que hi pugui haver. Utilitzar productes de neteja específics allargarà la vida útil dels components.

Tampoc és recomanable exposar-lo a altes temperatures ni emmagatzemar-lo a prop de fonts de calor. La seva exposició prolongada a la humitat i a l’aigua també pot malmetre el recobriment de les peces.

Greixatge

El greix de muntatge és totalment necessari a l’hora d’instal·lar un nou accessori o de desmuntar-ne un de vell. Hi ha un greix específic per al carboni, d’ús obligatori si volem estalviar-nos problemes. El correcte greixatge de tots els components és de vital importància per al carboni com a element.

Caigudes

Les caigudes sobre la marxa acostumen a ser inevitables, però sempre n’hi ha que es podrien evitar, com ara les caigudes estant aturats. Moltes vegades deixem les bicicletes mal recolzades i una simple ràfega d’aire pot fer-les caure a terra. En el cas de l’emmagatzematge, sempre és recomanable utilitzar un sistema de subjecció perquè la bicicleta no caigui en cas de cop fortuït. Així evitarem trencaments i una costosa inversió.

Albert San Andrés per RACC HolaBICI.