Parlar de Flandes és parlar d’una de les capitals mundials del ciclisme, on l’esport del pedal és religió i una de les activitats principals. 

Ja vam explicar que Bèlgica i les clàssiques són un duet inseparable, les dues parts d’una parella que no poden viure l’una sense l’altra. És el jardí d’Eddie Merckx i dels corredors belgues, on tan sols un triumvirat d’aquesta nacionalitat ha estat capaç d’imposar-se en tots i cadascun dels anomenats “grans monuments”: Merckx amb 19 victòries, Rik Van Looy amb 8 i Roger De Vlaeminck amb 11.

Eddy Merckx and his experiences of The Tour of Flanders from Cycling in Flanders on Vimeo.

 Com que els ciclistes belgues són els grans protagonistes de les curses d’un dia, no podien faltar en el calendari dues de les cites més importants de la temporada: la Lieja-Bastonya-Lieja i el Tour de Flandes. Justament aquesta última cursa se celebrarà el proper 31 de març, en la seva 108a edició, i tindrà Anvers com a punt de partida.

El Tour de Flandes–o De Ronde van Vlaanderen, oficialment– adopta el nom de la regió on es desenvolupa, i presenta una àmplia oferta turística i gastronòmica per fer gaudir els amants dels viatges i del ciclisme. 

Els “murs” de llambordes trencacames formen part de l’ADN de la regió. No es podria concebre el ciclisme en aquesta zona sense aquests trams de carretera, de la mateixa manera que no es pot entendre la cultura belga sense la cervesa, un producte que el 2016 la Unesco va incorporar a la llista del patrimoni cultural immaterial de la humanitat. Aquests aspectes són els que imprimeixen personalitat als trajectes i a la manera d’entendre la vida flamenca i que amenitzen l’estada de qualsevol amant de les dues rodes.

A l’estil d’altres curses com el Tour o el Giro, aquesta clàssica va néixer gràcies a l’empenta d’un diari esportiu, Sportwereld, que es va crear el 1912 i que un any després va decidir organitzar un recorregut amb uns senyals d’identitat molt marcats. Hi destaquen els esmentats “murs” de llambordes, amb alguns trams empedrats plans i d’altres amb un fort desnivell, que s’alternen amb les parts d’asfalt. Amb aproximadament 270 km –273,4 km entre Bruges i Oudenaarde en l’edició 2023–, noms com Koppenberg i Oude Kwaremont s’han fet un lloc en la història d’aquesta competició flamenca.

Organitzada per Flanders Classics, aquesta clàssica ha estat guanyada en tres ocasions pels ciclistes Achiel Buysse, Fiorenzo Magni, Eric Leman, Johan Museeuw, Tom Boonen i, el més recent, Fabian Cancellara. En dues ocasions l’han guanyada Merckx o Mathieu van der Poel, l’únic amb possibilitats d’inscriure el seu nom entre les sis llegendes que han aconseguit el triplet. Per països, els ciclistes locals, amb 69 triomfs, encapçalen el rànquing, seguits pels corredors dels Països Baixos, amb 12, i pels italians, amb 11.

Aquesta prova no acostuma a afavorir els ciclistes espanyols, que només han aconseguit un podi en les 102 edicions celebrades. Ho va aconseguir Juan Antonio Flecha, amb un tercer lloc l’any 2008.

La festa a la regió, tant abans com durant i després de la cursa, és espectacular, i el punt neuràlgic i de reunió dels aficionats és el Centre Tour de Flandes. Es tracta d’una zona zero amb infinitat de possibilitats de lleure: des de degustar la famosa cervesa flamenca fins a llogar una bicicleta o contractar un recorregut per la regió. És un lloc de peregrinació ciclista on es poden compartir un munt d’experiències.

El dia abans de la celebració de la clàssica, tots els aficionats poden recórrer les mateixes carreteres per les quals passarà el pilot UCI, amb diverses distàncies adaptades a gairebé qualsevol ciclista. És la Ronde van Vlaanderen Cyclo, una marxa cicloturista ja tradicional que serveix d’aperitiu del que vindrà després.

Edició 2024

Aquesta temporada el Tour de Flandes començarà la seva 108a edició des d’Anvers, una ciutat que s’alterna anualment amb Bruges. Com ja ha passat altres vegades, el Grote Markt serà el lloc de presentació dels equips, que recorreran 5 km de manera neutralitzada per la ciutat, una de les principals novetats de l’edició d’enguany. Aquesta mesura es justifica des de l’organització per motius de seguretat.

Els primers 100 km de la prova patiran canvis, tal com explica el CEO de la Flanders Classics, Tomas van den Spiegel: “Són opcions relacionades amb la seguretat. Hem estat buscant més carreteres amples perquè el pilot tingui espai per agafar velocitat. L’edició de Bruges, on vam fer un exercici similar per als horaris d’obertura de la cursa, va mostrar que els camins amples conduïen a mitjanes altes en l’horari d’obertura. Aquesta velocitat finalment va ajudar a determinar el format de la cursa i les opcions estratègiques dels equips”.

Un altre dels canvis més significatius serà la part final, amb l’arribada al mur de Koppenberg. Aquest conegut mur serà idèntic per a la ruta dels homes i les dones, a diferència d’anys anteriors, i tots agafaran la mateixa ruta cap a Bult van Melden. Scott Sunderland, director de la prova, explica que “hem optat per canviar l’enfocament per als homes fent que sigui el mateix que el de les dones. És una opció per a la igualtat, però, sobretot, per raons de seguretat. Aquest canvi vol dir que, després de la primera pujada del Paterberg, se circularà per carreteres on és més fàcil fer el seguiment, fins a arribar al Koppenberg de manera més senzilla i eliminant el descens i el revolt tancat que hi ha just abans de la pujada”. Aquesta modificació afegirà, sens dubte, més espectacle. 

Amb el canvi, els cotxes en la cursa femenina seguiran el mateix desviament que el de la masculina. A més, com s’assenyala des de l’organització, aquesta opció permet eliminar alguns punts en què la cursa semblava haver-se estancat en els darrers anys, ja que s’havien produït situacions de perill. Les pujades al Kortekeer i al Kanarieberg quedaran excloses del traçat i s’hi inclourà la del Kapelleberg.

El pilot internacional tindrà el repte de superar la victòria del 2023 assolida per l’eslovè Tadej Pogacar, que va acabar al davant de Van der Poel i del danès Mads Pedersen.

La relació dels equips participants és aquesta:

Homes 

UCI World Teams:

Alpecin-Deceuninck, Arkea-B&B Hotels, Astana Qazaqstan Team, Bahrain Victorious, Bora – hansgrohe, Cofidis, Decathlon AG2R La Mondiale Team, EF Education – EasyPost, Groupama-FDJ, INEOS Grenadiers, Intermarché – Wanty, Lidl-Trek, Movistar Team, Soudal Quick-Step, Team DSM-Firmenich PostNL, Team Jayco AlUla, Team Visma | Lease a Bike i UAE Team Emirates. 

UCI Pro Teams: 

Israel – Premier Tech, Lotto Dstny, Uno-X Mobility, Bingoal WB, Q36.5 Pro Cycling Team, Team Flanders – Baloise i Tudor Pro Cycling Team.

Dones 

UCI World Teams:

AG Insurance – Soudal Team, Canyon//SRAM Racing, Ceratizit – WNT Pro Cycling Team, FDJ-Suez, Fenix-Deceuninck, Human Powered Health, Lidl – Trek, Liv-AlUla-Jayco, Movistar Team, Roland, Team DSM-Firmenich PostNL, Team SD Worx, Team Visma | Lease a Bike, UAE Team ADQ i Uno-X Mobility.

UCI Continental Teams:

Cofidis Women Team, Arkea – B&B Hotels Women, Chevalmeire, EF Education – Cannondale, Lifeplus Wahoo, Lotto Dstny Ladies, Proximus – Cyclis CT, Team Coop-Repsol i Volkerwessels Women’s Pro Cycling Team.

A més del Tour de Flandes, en aquesta regió se celebren altres curses ciclistes d’una jornada, com ara la Gent-Webelgem, la Dwars door Vlaanderen, la Sheldeprijs, la Brabantse Pijl i l’Omloop Nieuwsblad

Albert San Andrés per RACC HolaBICI.