Cada esport té competicions marcades al calendari que destaquen pel seu interès i la seva importància, com ara la Champions League del futbol, els quatre torneigs de Grand Slam del tennis i els diferents campionats del món de cada disciplina esportiva.

El ciclisme té tres grans competicions –Tour, Giro i Vuelta– que centren l’atenció principal de la temporada, però hi ha altres curses que fan emocionar molt qualsevol aficionat de l’esport del pedal.

Les clàssiques són els esdeveniments més esperats de la primavera, carreres d’un sol dia en les quals els millors especialistes de l’escamot lluiten per la victòria en prestigioses competicions de llarga tradició. Els ciclistes més grans de la història han inscrit els seus noms en els llibres d’or d’aquestes curses, que, alhora, ens permeten comprovar el seu estat de forma a l’inici de la temporada.

Aquestes curses normalment se celebren a la primavera –d’aquí ve la nomenclatura–, amb recorreguts extensos que no permeten cap error. Amb corredors especialistes, coneguts com a “classicòmans”, els trams de llambordes, de terra (sterrato) i d’asfalt acostumen a ser les superfícies per les quals han de circular.

Els cinc monuments

Aquest és el nom que reben les cinc curses clàssiques de més importància i prestigi del calendari UCI. Són cinc carreres molt longeves, que es van crear abans de la Primera Guerra Mundial, i tret d’una es corren entre els mesos de març i abril, just abans de les tres grans voltes ciclistes, amb recorreguts que superen els 200 km.

Al llarg de la història, només tres corredors han estat capaços de guanyar-les totes cinc: Eddy Merckx, Rik Van Looy i Roger De Vlaeminck. El caníbal (Merckx) encapçala aquest trio belga, perquè és qui més n’ha guanyat de la història, amb un total de 19 triomfs: set vegades la Milà-Sanremo (66, 67, 69, 71, 72, 75 i 76), cinc la Lieja-Bastonya-Lieja (69, 71, 72, 73 i 75), dos Tours de Flandes (69 i 75), tres vegades la París-Roubaix (68, 70 i 73) i dos Giros de Llombardia (71 i 72). Merckx és, a més, l’únic que va poder guanyar-les totes en més d’una ocasió. Va aconseguir completar els cinc triomfs en tan sols sis temporades, dos més que Van Looy, un esprintador que ho va fer en quatre, davant les 10 que va trigar De Vlaeminck. Van Looy es va imposar en un total de vuit monuments, davant les 11 victòries de De Vlaeminck.

  • Milà-Sanremo (Itàlia)

FOTO I Lombardia

Coneguda com “la classicissima” o “la primavera”, la Milà-Sanremo va arrencar el 1907 i és la cursa d’un sol dia amb més distància per recórrer, amb gairebé 300 km. Surt des de Milà, la capital llombarda, i arriba fins a la ciutat costanera de Sanremo, a la Ligúria.

Tradicionalment se celebra el tercer dissabte de març i Merckx, amb set títols, encapçala el rànquing de guanyadors, seguit de l’italià Costante Girardengo, amb sis. Completen el podi Gino Bartali i Erik Zabel, amb quatre cadascun. Els únics ciclistes espanyols que han estat capaços de guanyar-la són Miquel Poblet (1957 i 1959) i Óscar Freire (2004, 2007 i 2010).

Data 2024: 16 de març.

  • Tour de Flandes (Bèlgica)

FOTO Tour de Flandes

Bèlgica i les clàssiques són un duo inseparable. Aquest país, a més de tenir els principals guanyadors, també organitza dos dels monuments més importants. El Tour de Flandes (o De Ronde van Vlaanderen en la seva versió oficial) va arrencar el 1913, a la regió que li dona nom. Actualment recorre el trajecte des d’Anvers fins al sud de Flandes Oriental, amb recorreguts d’uns 260 km, on abunden els murs i els sectors de llambordes. Se celebra el primer diumenge d’abril. 

En el seu palmarès hi ha sis corredors que l’han guanyat en tres ocasions: Achiel Buysse, Fiorenzo Magni –que ho va aconseguir de manera consecutiva entre el 1949 i el 1951–, Eric Leman, Johan Museeuw, Tom Boonen i Fabian Cancellara. Cap espanyol l’ha guanyat fins ara, i el tercer lloc de Juan Antonio Flecha el 2008 és la millor posició que s’ha obtingut mai.

Data 2024: 31 de març.

  • París-Roubaix (França)

FOTO Paris Roubaix

Que rebi el nom de “l’infern del nord” o “la clàssica de les clàssiques” diu molt d’aquesta cursa ciclista que se celebra des del 1896. Actualment surt de la localitat parisenca de Compiègne i arriba al velòdrom André-Pétrieux de Roubaix. Té lloc el segon diumenge d’abril, una setmana després del Tour de Flandes, amb una distància d’aproximadament 260 km. Els temuts trams de llambordes i els seus murs, que es concentren en els dos terços finals de la cursa, són la seva màxima atracció, i quan s’uneixen al fang poden fer d’aquesta competició una experiència temible per als corredors, malgrat que el trajecte és generalment pla. 

Tot i així, és la cursa més coneguda del calendari i la que tots volen guanyar, cosa que De Vlaemick va aconseguir en quatre ocasions, les mateixes que Boonen. Octave Lapize i Francesco Moser van guanyar les seves tres edicions de manera consecutiva. Per la seva banda, Gaston Rebry, Van Looy, Mercx, Museeuw i Cancellara també sumen tres títols cadascun. Novament, cap espanyol ha inscrit el seu nom en el llibre d’or de la Roubaix: Poblet va quedar en segona posició el 1958 i Flecha, el 2007, també va assolir el segon lloc.

Data 2024: 7 d’abril.

  • Lieja-Bastonya-Lieja (Bèlgica)

FOTO Liege bastogne

La seva primera edició es va celebrar el 1892, és per això que en diuen “la degana” (la més antiga). Té lloc l’últim diumenge d’abril, amb un recorregut de 260 km. Amb sortida des de Lieja i pas per Bastonya, ofereix ascensions curtes i molt dures amb un final en alt. “La degana” és una de les clàssiques en què l’estratègia suma més.

Merckx és qui més vegades ha guanyat la prova, amb un total de cinc, davant les quatre de l’espanyol Alejandro Valverde i de l’italià Moreno Argentin. Tres victòries tenen els ciclistes locals: Léon Houa (guanyador de les tres primeres edicions), Alphonse Schepers i Fred De Bruyne.

Data 2024: 21 d’abril.

  • Giro de Llombardia (Itàlia)

FOTO I Lombardia

Com a Bèlgica, Itàlia i el ciclisme són dos ens inseparables. A diferència de la resta, “la clàssica de les fulles mortes” no es disputa a la primavera, sinó que se celebra a mitjan octubre. Quan va arrencar el 1905 tenia lloc al novembre, malgrat que en la dècada dels anys 20 va passar a celebrar-se a finals d’octubre, i posteriorment es va avançar a la data actual. Amb una distància d’entre 240 i 250 km, el seu trajecte ha estat molt variat, amb sortides des de Milà, Como, Cantú, Varese o Bèrgam, i amb ascensions com la de Madonna del Ghisallo, a prop de Como, on hi ha la mítica capella de la patrona dels ciclistes i el Museu del Ghisallo. 

Amb cinc victòries (quatre consecutives) del 1946 al 1949, il campionissimo Fausto Coppi lidera el rànquing, seguit dels quatre triomfs del seu compatriota Alfredo Binda i dels tres de Bartali, Henri Pélissier, Girardengo, Gaetano Belloni, Sean Kelly, Damiano Cunego i Tadej Pogacar. Joaquim Purito Rodríguez és l’espanyol que més vegades l’ha guanyat, amb triomfs el 2012 i el 2013.

Data 2024: 12 d’octubre.

  • Altres clàssiques

La Fletxa Valona (Bèlgica), l’Amstel Gold Race (Holanda), la Strade Bianche (Itàlia), la Dwars door Vlaanderen (Bèlgica), la Tirrè-Adriàtic (Itàlia) o la Clàssica de Sant Sebastià (Espanya) són les altres curses d’un sol dia més importants del calendari.

Albert San Andrés per RACC HolaBICI.