Foto: Jordi Vila

El ciclisme i la música poden ser dues aficions o també dos estils de vida. Hi ha qui no entén la vida sense acords i n’hi ha que amb el rodament de la cadena i dels pneumàtics sobre l’asfalt creen la seva pròpia melodia i es tornen una mena de directors d’orquestra.

El matí del diumenge centenars de ciclistes es van congregar a Sant Antoni de Calonge per celebrar la marxa cicloturista La Nalita. En aquesta cita no van faltar els integrants del RACC HolaBici Team, que comptava per primera vegada aquesta temporada amb Desirée Moya, de GSPORT, com a convidada especial. 

En els primers compassos de la prova, que transcorreria per les Gavarres i el massís de Cadiretes, ja es podia entreveure la duresa d’haver d’afrontar els 168 quilòmetres amb 2.500 metres de desnivell. Res de començar piano, piano. La intensitat amb la qual es va començar a pedalar va ser mezzo forte, i el tempo, allegro, ràpid i animat, com ens té acostumats l’equip. Abans del quilòmetre 20 ja s’estaven vorejant els 300 metres d’altitud. Les cames de les nostres ciclistes no van permetre que els pedals baixessin la cadència en cap moment. 

Foto: Albert San Andrés

No obstant això, alguns moments van fer pujar les pulsacions de l’equip. En concret, en destaquem tres. El primer moment va ser la pujada al santuari de Sant Grau, al quilòmetre 43. Amb el fort desnivell i l’altura, que superava els 400 metres, es demostrava que cal estar preparat físicament i mentalment per fer aquesta marxa cicloturista. El camí per arribar-hi, amb carreteres serpentejants a la vora de la Costa Brava, va ser tota una delícia que, sens dubte, va carregar d’energia tots els participants.

Després de fer el cim, tocava baixar i recuperar-se, perquè metres després arribaria un altre port tan emblemàtic com és el dels Àngels, segon moment clau de la prova. Aquesta zona de la província de Girona és una de les preferides pels equips professionals per fer la pretemporada. Per tant, sobra dir que, de nou, el RACC HolaBICI Team tenia un repte. En alguns trams l’equip es va estirar, però en cap moment es va trencar. És més, si cal destacar alguna cosa és la companyonia amb la qual van afrontar el port per arribar tots i totes amb pocs segons de diferència. Aquí es van haver d’aturar per recuperar l’alè i revisar la pressió dels pneumàtics. Tot això va ser possible gràcies al vehicle d’assistència Skoda Enyaq.  

Foto: Jordi Vila

Tan bon punt fetes les comprovacions, tocava continuar. Ara només quedaven uns pocs metres, majoritàriament de baixada, per gaudir del recorregut i del cel blau, ja que, en contra de la previsió de núvols i fred, el sol lluïa. Un altre cop, pedaleig a tempo allegro per a l’equip.

Així van continuar fins a arribar al tercer i darrer punt àlgid de la prova: creuar emocionades i juntes la meta demostrant que la veritable força no està només a les cames, sinó en la determinació i l’esperit de superar qualsevol repte.

Foto: Jordi Vila

Galeria de fotos