Parlar de casc i de bicicletes és parlar de sentit comú. Utilitzar el casc és de vital importància i cada vegada més gent l’incorpora a la seva rutina diària, però, en la pràctica, la norma no obliga a utilitzar-lo en totes les circumstàncies. A RACC HolaBici apostem per fer-lo servir sempre, independentment de les condicions que hi hagi, ja que és un element cabdal per evitar lesions en cas d’accident.

La seguretat sobre la bicicleta és fonamental i, per tant, utilitzar el casc és una de les mesures més efectives per protegir els ciclistes en cas de caiguda o col·lisió. Garantir la seguretat sobre les dues rodes no només aporta beneficis individuals, com la prevenció de lesions greus, sinó que també té un impacte social perquè permet reduir el nombre de lesions en accidents i contribuir a un entorn viari més segur. 

A més, la bicicleta és un vehicle i, com a tal, ha de respectar la normativa de circulació general per la qual es regeix, és a dir, pel Reglament general de circulació, que recull les obligatorietats a l’hora de circular amb bicicleta, sigui per la ciutat o a la carretera. La normativa general estableix que utilitzar el casc és obligatori en totes les circumstàncies per als menors de 16 anys, tant si circulen per carretera com per la ciutat. En el cas de les persones de més de 16, únicament ho és a la carretera.

Malgrat que no és del tot obligatori, posar-se el casc i portar l’equipament ciclista adequat és molt recomanable per minimitzar els riscos en cas d’accident. Són elements fàcils de posar i ens estalviarem molts disgustos. El casc, els guants, l’armilla reflectora, els llums, el timbre, etc., ens poden salvar la vida en més d’una ocasió.

No obstant això, la normativa bàsica estableix algunes excepcions: la DGT indica que el casc es pot ometre per raons mèdiques, en pujades prolongades i en situacions de calor extrema. Encara que es tracta de tres excepcions que podem tenir en compte, no recomanem treure’s el casc ni tan sols en aquests casos, tret que hi hagi raons mèdiques que ho justifiquin. En pujades prolongades sempre és millor aturar-se a descansar que circular sense el casc, segons la via de circulació, ja que sempre serà menys perillós. I en cas de calor extrema és recomanable no agafar la bicicleta.

A més, també hi ha limitacions municipals, sota algunes de les quals els majors de 16 anys estan obligats a portar el casc. És el cas de Madrid, on totes les persones de menys de 18 anys estan obligades a fer servir un casc homologat, cosa que no passa a Barcelona, que es regeix per la normativa general. El no-compliment de la norma comporta multes de 200 €, que, en el cas dels menors de 16 anys, han de ser abonades pels seus pares o tutors.

En definitiva, no posar-se el casc quan se circula amb bicicleta pot tenir riscos molt perillosos per al ciclista. En cas de caiguda o col·lisió, la manca de protecció al cap pot fer-nos patir lesions considerables, com ara hemorràgies cerebrals o traumatismes, i, en el pitjor dels casos, la mort. En un entorn urbà, la densitat del trànsit i de tota mena de vehicles –no només els de motor, sinó també els vehicles de mobilitat personal com els patinets i els segway, entre d’altres– augmenta la possibilitat d’accident. En vies interurbanes, la velocitat, la falta de visibilitat i les distraccions són les principals causes d’accident en les bicicletes.