No confiïs només en el teu sentit comú i la improvisació. Hi ha una sèrie de consells fonamentals a l’hora d’enfrontar-se a un moment difícil que tots els ciclistes hauríem de conèixer per estar més segurs i, fins i tot, ajudar en cas que algú ho necessiti.

Una tempesta elèctrica és un enemic perillós per al ciclista, sobretot en llocs amb poques possibilitats per protegir-se, i la prevenció hi juga un paper importantíssim.

Naturalment, primer cal estar informats sobre el pronòstic del temps abans i durant la nostra sortida, dades disponibles des de qualsevol telèfon mòbil o als centres de protecció civil.

Allunya’t de la bici uns trenta metres. Tant si és d’alumini com de carboni, pot atraure fàcilment els llamps.

Si així i tot ens enxampa una bona tempesta elèctrica, cal buscar immediatament una casa o una construcció que ens protegeixi. Un refugi de muntanya, per exemple, on puguem mantenir portes i finestres tancades i on, encara que ens vingui de gust, serà millor no encendre un foc fins que passi tot. També és possible refugiar-se dins d’un vehicle amb el motor apagat i les finestres apujades. Si teniu només la possibilitat de protegir-vos en un túnel o en una cova, allunyeu-vos uns cinc o deu metres de les parets i de l’entrada i procureu evitar refugiar-vos sota d’arbres, pals o antenes.

Desfer-se de tot el material metàl·lic: paraigües, motxilles amb carcassa, eines, i apagar els aparells electrònics (mòbil, GPS, comptaquilòmetres).

Com més amunt pugem a la muntanya, a més, hi ha la possibilitat que les tempestes vagin acompanyades de neu o calamarsa, els canvis de clima solen ser sobtats i moltes vegades dràstics. Això pot coincidir amb el fet  que no tinguem manera de resguardar-nos en una casa o refugi, així que davant pluja, trons i llampecs, una correcta posició corporal és de gran ajuda: posa’t a la gatzoneta amb les mans als genolls, tocant el terra amb les sabatilles però evitant fer contacte amb algun toll d’aigua.

I fes servir una estoreta, una motxilla o les alforges amb una mica de roba, sempre que no tinguin una armadura metàl·lica. Per aquests mateixos motius, hauries d’allunyar-te de la bici uns trenta metres, ja que aquesta, sigui d’alumini o de carboni, pot atreure els llamps amb facilitat; així també t’has de separar de qualsevol altre objecte metàl·lic: tanques, filats, canonades, línies telefòniques i instal·lacions elèctriques, rails de ferrocarril, utensilis o tendes de campanya… El més perillós de tot és una línia elèctrica, atès que la presa de terra sol descarregar a terra els llamps que han caigut, fins i tot a quilòmetres.

Sempre són més segures les zones urbanes: els edificis actuen com a parallamps i està comprovat que en zones rurals hi ha més probabilitats de ser enxampats per un llamp.

Si no tens a prop enlloc on resguardar-te, no corris, i menys amb la roba mullada. És molt perillós. Es crea una turbulència a l’aire i una zona de convecció que pot atreure un llamp. Així que ja t’assecaràs quan tot s’acabi.

Important tenir coneixements de primers auxilis

En cas que algú sigui enxampat per un llamp, no hem de dubtar a socórrer-lo. En aquesta mena de situacions, l’atenció mèdica d’un professional es converteix en prioritat, per la qual cosa l’ideal serà contactar amb un servei d’emergència. Si la tempesta continua, cal traslladar la víctima a un lloc segur.

En un terreny obert, el lloc més baix serà ideal. Les cremades solen ser habituals en mans i peus, també en zones prop de cadenes, sivelles, polseres, etc. Si veiem que la persona està inconscient, hem de comprovar si hi ha pols i respiració. La reanimació cardiopulmonar (RCP) li podria salvar la vida. Encara que la persona afectada no presenti ferides visibles, cal recordar que podria tenir danys interns i que ha de ser assistida per un professional com més aviat millor.