Des que Annie Londonderry, el 1894, va desafiar els rols de gènere deixant el seu marit i fills a casa per fer la volta al món amb bicicleta, són moltes les dones ciclistes que s’han esforçat per demostrar que en el ciclisme també hi ha espai per a elles. Beryl Burton, Alfonsina Strada, Jeannie Longo i Marianne Martin són alguns dels noms més representatius en la incessable cerca de la igualtat en aquest esport.
No obstant això, i malgrat els avenços que s’han assolit en les darreres dècades, tal com passa en altres disciplines, les ciclistes continuen havent de fer front a barreres com la falta de visibilitat en els mitjans, un accés limitat a infraestructures de qualitat o la bretxa salarial. Centrant-nos en aquesta última, hi ha moltes dones que han de compaginar la seva feina com a esportistes amb una altra ocupació que els serveixi de principal font d’ingressos. Segons les dades enregistrades per “The Ciclyst Alliance 2023 Annual Rider Survey” , fins al 2023 el 78% de les ciclistes professionals es trobaven en aquesta situació. Aquest darrer any s’està aconseguint revertir la situació gràcies a una normativa que estableix un mínim salarial també per als equips femenins.
El desavantatge econòmic no és l’únic hàndicap al qual han hagut de fer front. Històricament se’ls va negar l’accés a competicions i, de vegades, es feia servir la tàctica de la por per treure’ls les ganes. Un dels rumors falsos més estesos va ser el que es coneix com a síndrome de Bicycle Face: al segle XIX, alguns metges i alguns membres de la comunitat ciclista pretenien convèncer les dones que el ciclisme podia afectar negativament la seva salut i aparença. Com a fruit de l’esforç i la concentració, les ciclistes acabarien tenint tibantors facials, ulls desorbitats i un semblant fatigat de manera permanent.
La nova campanya de Škoda
En aquest context històric, Škoda està duent a terme la seva pròpia campanya Bicycle Face, que no té res a veure amb la història original. Estan demostrant, per mitjà de fotografies i documentals, que el ciclisme ni canvia la cara ni molt menys té gènere. L’única cosa que compta en aquest esport és l’esforç i la passió, dos valors comuns en totes les persones.
A través del seu nou treball audiovisual, que es pot mirar aquí, es donen a conèixer les històries inspiradores de quatre dones que ara, per fi, poden dir que la seva professió és ser ciclistes a temps complet. Les protagonistes d’aquest documental són les espanyoles Usoa Ostolaza, Yurani Blanco, Isabel Martín i Marta Romeu, que fins ara conciliaven el ciclisme amb les seves feines com a fisioterapeuta, educadora infantil, teleoperadora i política, respectivament. Així doncs, es demostra que es pot ser dona i ciclista professional si es disposa dels mitjans.
Škoda i el ciclisme femení
Ja fa uns quants anys que Škoda col·labora en esdeveniments ciclistes masculins. N’és la prova la seva vinculació amb la Volta Ciclista a Catalunya des de la primera edició. Al juny del 2024 es va celebrar la primera Volta Ciclista a Catalunya femenina i la marca va voler reforçar el seu compromís amb el ciclisme, especialment femení, contribuint-hi: Škoda va patrocinar la prova i va aportar els vehicles oficials.
El compromís de RACC HolaBICI amb el ciclisme femení
Cada vegada hi ha més empreses que decideixen posar de la seva part perquè l’esport en general, i el ciclisme en particular, sigui més igualitari. Sota aquesta premissa, el 2022, el Club RACC va fer un pas endavant en el seu compromís amb la mobilitat sostenible i va crear l’equip femení ciclista RACC HolaBICI Team. Amb aquest conjunt, format per sis ciclistes amateurs, es persegueix potenciar i augmentar el nombre de dones que participen en proves ciclistes.
