Aparcar a Barcelona no és fàcil, ni quan vas amb el cotxe ni amb la moto. I tampoc ho és amb la bicicleta. Però en els darrers anys ha millorat bastant l’accessibilitat a les places d’aparcament per als nostres vehicles de dues rodes. 

En algunes ciutats aparcar la bicicleta s’ha convertit en un autèntic maldecap, perquè n’hi ha que la deixen a qualsevol lloc. L’augment del ciclisme urbà ha multiplicat el problema exponencialment i cada vegada són més les grans urbs que miren de solucionar-lo d’una manera efectiva.

Barcelona no n’ha quedat al marge i, segons dades del 5è baròmetre RACC de la mobilitat ciclista a Barcelona i els seus accessos, els desplaçaments dels ciclistes a la ciutat han augmentat un 77% en dia feiner en els darrers dotze anys. Aquesta realitat planteja nous reptes per al consistori, que ha d’adaptar-se a una nova tendència en què els aparcaments per a bicicletes formen part del problema.

Si bé la majoria d’usuaris a la nit opten per estacionar les bicicletes en llocs tancats –el 61% ho fa al seu domicili, el 16% al pàrquing de casa i el 4% en aparcaments subterranis–, un 19% de ciclistes les deixen al carrer. I l’aparcament durant el dia trastoca tots els plans. De dia els usuaris donen una millor valoració als pàrquings subterranis, més que als estacionaments públics del carrer. 

Però on no s’ha d’aparcar?

A Barcelona està expressament prohibit lligar una bicicleta al mobiliari urbà. La llei estableix que, preferentment, s’ha de fer als llocs habilitats, deixant espai per a la lliure circulació de la resta de vehicles i dels vianants. És a dir, al carrer s’ha d’aparcar de manera que no s’entorpeixi la circulació de ningú. 

On s’ha d’aparcar, doncs?

Cal deixar les bicicletes en punts d’ancoratge especialment habilitats i en pàrquings subterranis. Pel que fa als primers, n’hi ha de diferents modalitats, com els típics en forma de U invertida o les “caixes” d’aparcament, disponibles per tota la ciutat, en centres de transport i estacions i en els diferents equipaments municipals. En aquest sentit, el consistori barceloní ha implementat un mapa per saber on es pot aparcar. D’altra banda, també hi ha una eina que ens permet sol·licitar zones d’aparcaments en superfície. 

Finalment, d’aparcaments subterranis, n’hi ha als principals centres de transport i en equipaments, i existeix una xarxa de pagament als pàrquings de BSM i SABA. Aquí en teniu el mapa.

Albert San Andrés per RACC HolaBICI.