Tant se val quants quilòmetres portis a les cames. Instants abans d’emprendre la sortida, els nervis i la il·lusió s’apoderen dels cossos dels participants. A la Gran Fondo Vielha Cycling Tour hi havia 800 ciclistes esperant el compte enrere, que va arribar puntual a les 8 del matí del dissabte 20 de juliol, una data marcada al calendari del RACC HolaBICI Team. 

Miriam Vilar, Aida Escalada, Cristina Borrás i Meritxell Sabaté, juntament amb els gregaris Albert Santamaría i Jordi Salvó, estaven a punt per desafiar els exigents ports de muntanya i gaudir dels magnífics paisatges de la vall d’Aran i voltants. Al davant, 155 quilòmetres per pedalar amb un desnivell positiu acumulat de 3.700 metres. I per si no n’hi hagués prou, un convidat que pocs esperaven: el sol, que va fer pujar massa les temperatures.

La primera heroïcitat va arribar ben d’hora, ja que, havent recorregut només 4,5 quilòmetres des de la sortida, es van assolir els 1.170 metres d’altitud, amb un pendent del 4,6%. El culpable d’escalfar les cames va ser el Pla Batalhèr. Amb aquesta pujada, el gran grup de participants es va anar disgregant i cadascun va anar agafant el seu ritme. Ja ho advertien per megafonia abans de donar el tret de sortida: la prova era llarga i convenia ser conservadors en els primers compassos per arribar amb força als trams més exigents.

Sens dubte, un d’aquests grans esforços va ser afrontar el Portilhon. I no només una vegada, sinó dues! Al quilòmetre 20, havent arribat a Bossòst, es va fer l’ascensió per la part espanyola. Aquest tram el coneixien bé tres de les quatre components del RACC HolaBICI Team, perquè va formar part del recorregut de la Deporvillage Transpyr Coast to Coast.  

Tornar i recordar els moments viscuts durant aquella aventura de set dies els va emocionar. No obstant això, va haver-hi una gran diferència: el record que tenien del Portilhon era plovent, amb una intensa boira i temperatures baixes que van obligar les ciclistes a posar-se tota la roba que tenien per protegir-se del fred. Aquest dissabte, en canvi, el van viure de manera radicalment diferent, amb una calor infernal que no ajudava a controlar les pulsacions.

Si aquesta primera pujada va ser exigent, encara ho va ser més la segona, quan havien de coronar el coll d’Eth Portilhon per la part francesa. Així ho van corroborar per unanimitat les nostres ciclistes en acabar la prova. Aquest sacrifici se superava quan feia que pedalaven més de dos terços de la prova. Al davant tindrien una ascensió de més de 8 quilòmetres, amb pics d’un 15% de desnivell. A més, en aquest tram, l’organització va posar un segment cronometrat i, per tant, totes van donar el màxim per obtenir una bona marca personal. 

Prèviament a aquest segon pas pel Portilhon, els participants de la Gran Fondo Vielha Cycling Tour acabaven de pujar el port de Balès, al Pirineu francès. En xifres, l’esforç es tradueix en una ascensió de 1.186 metres verticals amb un pendent del 6,2% de mitjana, amb el cim situat a 1.758 metres sobre el nivell del mar. Tot plegat per carreteres estretes, immerses entre prats pirinencs que, això sí, van fer gaudir els participants. D’aquesta manera, en contemplar la bellesa de la ruta, l’esforç es feia més suportable. 

No obstant això, pedalar per indrets bonics no alleuja el cansament. I amb temperatures de més de 30 graus, creuar trams amb terrenys ombrívols s’agraïa. La zona d’arbreda entre Bossòst i Guardader d’Arres, el darrer port de primera categoria que es va fer, els va donar un lleu respir encara que només fos al principi. Després van haver de pujar sense cap ombra on arrecerar-se. Al punt d’avituallament posterior a la pujada, veure que els ciclistes s’anaven mullant el cap amb la finalitat de fer baixar la temperatura corporal es va convertir en la tònica. Com que els voluntaris de la prova van veure aquest gest tantes vegades, van acabar anunciant que els dies previs les temperatures havien estat molt més elevades. Tot un consol saber que podria haver estat pitjor. 

En aquest punt de la prova, als rostres de les nostres ciclistes, cansades i esgotades, s’albirava un somriure de satisfacció: només faltaven 20 quilòmetres, i eren de baixada, tret de la pujada d’Arròs. Tenien la meta a tocar. 

En els darrers minuts, després de patir i gaudir sobre la bici, és normal que l’impuls i l’adrenalina et facin continuar pedalant. Però altres vegades no és possible i, encara que la fortalesa mental t’empenyi a seguir, el cos et demana parar. Un dels integrants del RACC HolaBICI Team va necessitar afluixar la marxa, però no es va rendir.

D’aquesta manera, els sis membres del RACC HolaBICI Team que van emprendre la cursa van aconseguir la medalla de finishers de la Vielha Cycling Tour, la cinquena prova del calendari de l’equip.