La bicicleta i la moda són dos mons indissociables. L’evolució dels materials, el disseny i les necessitats del ciclista han fet evolucionar a passos de gegant tots els components que incorporem a les nostres bicicletes, i les llandes són dels elements que més canvis han patit durant la darrera dècada. El perfil de la llanda és, per tant, un altre dels aspectes que s’han de tenir en compte en el ciclisme, i la tendència continua creixent. Però quin és el perfil més adequat per a la teva bicicleta?
Després d’explicar-te les diferències entre les sabates de fre i els discs, ara toca parlar de les diferències entre els tipus de perfils de les llandes per a bicicletes de carretera.
Que lluny que ens queden les llandes d’acer i de llautó cromades que durant els anys vuitanta van fer furor! Fins i tot les d’alumini han quedat obsoletes. Les que ara estan de moda són les de carboni, el material estrella del mercat actual. El carboni ens ha permès rebaixar el pes de les rodes –entre 200 i 300 g per llanda–, i també crear nous dissenys aerodinàmics més eficients per a les diferents especialitats.
Per començar, de llandes, n’hi ha de perfils baixos, mitjans i alts, un mètode per estandarditzar les rodes i diferenciar-ne els tipus, al marge dels materials utilitzats. Ara com ara, al mercat tens un munt d’opcions per crear la llanda perfecta, amb l’opció de triar el perfil, els radis i la boixa. Tots els components tenen moltíssima importància, però generalment ens fixem en el perfil perquè estèticament donarà un toc de disseny més racing a la nostra bicicleta.
Tipus de perfils
Com més gran és el perfil de la llanda, més rendiment aerodinàmic obtindrem quan rodem a grans velocitats –per sobre dels 30 o 35 km/h–, però el pes del conjunt també augmentarà. Amb un perfil mitjà tindrem un equilibri entre aerodinàmica i comoditat, i amb un perfil baix, inferior a 30 mm, tindrem menys pes, més eficiència davant del vent lateral i una absorció més gran del terreny.
Basant-nos en aquesta classificació, el baix és el perfil que és igual o inferior a 30 mm, mentre que el mitjà se situaria entre els 30 i els 40 mm i l’alt superaria els 40. Cadascun ofereix unes prestacions concretes en funció de l’ús que se’n faci i, per tant, et recomanem que segueixis les instruccions de cada fabricant per utilitzar els diferents models i gaudir-los.
El perfil baix és l’ideal per a rodadors i també és el més utilitzat. Són les llandes que generalment porten de fàbrica la majoria de les bicicletes del mercat. És un tipus de perfil perfecte per a ascensions i rutes amb desnivell. Generalment és el més lleuger –i acostuma a ser el més barat–, cosa que ens proporciona més robustesa sobre el ferm però també menys resistència al vent lateral. Com que els radis són més llargs, aporten més flexibilitat i redueixen la rigidesa del conjunt. Potser aquestes llandes no siguin tan estètiques com la resta, però són les més equilibrades pel que fa a la relació comoditat-pes-preu. I també són les més versàtils del mercat.
El perfil mitjà, és a dir, la llanda d’entre 30 i 40 mm, és potser el més polivalent de tots, ja que manté l’equilibri entre pes i comoditat. És una combinació entre el perfil baix i l’alt i ens serveix tant per pujar ports de muntanya com per circular a grans velocitats. Està pensat per fer-ne un ús indiferent i sovint es munta en combinació amb llandes de perfil alt o baix. És una bona opció per al ciclista aficionat mitjà que busqui estètica i rendiment.
Per acabar, les llandes de perfil alt són les més estètiques, aerodinàmiques i cares. Com que tenen la paret lateral elevada, són ideals per a especialitats com el triatló o la contrarellotge, però poc indicades per a la resta de disciplines. La profunditat de la paret de la llanda permet desenvolupar grans velocitats en superfícies i terrenys plans, i el seu pes, també més elevat, millora la inèrcia. Per contra, a causa de l’elevació de la paret, el vent lateral pot arribar a ser perillós i provocar la desestabilització de la llanda o moviments involuntaris en circular. En aquest cas, com que els radis són més curts, el conjunt de la roda és més rígid i, per tant, més incòmode en recorreguts on hi pugui haver sots.
Albert San Andrés per RACC HolaBICI.